Atenció k-mameros, prepareu el calendari.
Sortides per Any nou:
Gener
21 (Diumenge) Calella.............Les Presidentes
Febrer
04 (Diumenge) Falset..............La dansa de l'escorpí
11 (Diumenge) Cornellà.............Les Presidentes
Març
17 (Dissabte) Puigdalber.........La dansa de l'escorpí
24 (Dissabte) Les Franqueses...La dansa de l'escorpí
Abril
01 (Diumenge) Terrassa............La dansa de l'escorpí.
15 (Diumenge) Gràcia (Barna.) .... La dansa de l'escorpí
Se'ns ha girat feineta no?
Ja tenim moguda per l'any nou. Les presidentes comencen a funcionar.
Hi ha dos bolos confirmats: Calella i Cornellà...i un de molt probable,quasi segur, a Pineda de mar (Mostra).
A triompfar!! Christian, enhorabona!
I no oblidem que encara queda vida per La dansa de l'escorpí
Les Franqueses
Des del meu niu
No estic acostumat a dormir de nit. El dia que em toca ser “normal”, quan són les 5 de la matinada , cansat de tombar com un pollastre a l’ast, pel llit, em llevo, me’n vaig a l’estudi i em poso davant l’ordinador.
L’estudi és la meva pell. Allí hi cremo, des de fa anys, gran part de la meva vida.
Pel seu finestral, l’espectacle del part d’un nou dia “em posa”, com es diu avui entre els joves. Sons bocins de temps que cal guardar en el museu de l’ànima.
Molts dies, com avui, estic davant la pantalla del PC per fer temps. Dintre d’una hora la K-mama empren una nova sortida amb tota la seva caravana teatral. Avui anem a Manresa, a la sala dels “Carlins”. En la temporada d’hivern i Primavera és quan tenim més sortides.
Miro al jardí que hi ha a l’altra banda del finestral, els llorers, llimoners , l’heura, van vestint-se de verd, ara encara indefinit que anirà prenent, al llarg del dia, tots els espectres . “Tots els colors del verd”, com cantava en Raimon. Surt de la foscor de la nit i es mostra exultant el verd fosc de l’heura, més tímid el verd groguenc d’un bedoll o el violat d’una prunera. Són instants màgics que s’aniran esvaint quan la lletjor arquitectònica dels apartament que envolten el jardí, prenguin l’espai embrutant aquesta visió bucòlica de la penombra. Un pardal s’ha despertat i envolta la morera, crida la família que aviat encetarà un concert de siurells.
Ens trobarem tots els K-mameros (tots és un dir, n’hi ha que venen més tard), els matiners, diguem-ne, al pàrquing del mercat. Allí enganxarem el remolc, com feien els pagesos amb el carro “Cap a la vila ja va el pagès” del Serrat. Nosaltres cap a fer “comèdia”.
No s’ha escrit gaire cosa, sobre el teatre senzill, el teatre de grups d’aficionats , com nosaltres. Jo potser un dia ho faré. És un món ple d’aventura, de vida, d’emocions, de sentiments compartits, entre gent de totes les edats i de totes els oficis. No hi ha discriminació ni pel sexe ni per l’origen. Des de nois i noies de menys de vint anys fins a persones que ja han depassat els 80.
Aquí rau, penso jo, l’encant del nostre grup. Ens entenem, malgrat les diferències de gust, de moda, de parer...
Arribem als escenaris, cada dia diferents. Hem de muntar, adaptar l’escenografia i els llums a d’indret de torn. Que un dia és un espai gran i ben equipat i un altre dia és un corralet sense cap comoditat ni cap mitjà tècnic.
Primer que res, esmorzar, seguidament, descarregar els furgons i a muntar. Dinem, pel que la caixa dóna. La caixera remoleja, però és generosa.
Ens barallem, discutim, ens engeguem, ens “girem”, però muntem. I quan arriba l’hora màgica d’aixecar el taló, la màquina funciona de meravella.
La K-mama no falla mai. Si algú falla és el públic i els jurats. I tant!
Els tècnics entren en acció, el director segueix , fent ganyotes, tots els moviments dels actors , mentre es buiden a l’escenari. No em digueu que no és una meravella.
Amor a l’Art, total, feina gratuïta, generosa, d’entrega.
Si algú dels qui llegiu això, encara no ho heu fet, apropeu-vos al teatre. La K-mama sempre rep tothom amb les mans obertes.
La Poli, Cristian i el dire
Aquí tot deu ha de donar el callo, dropos!!
aquesta nota .
de Jordi Sánchez. Aquesta obra s´ ha representat 25 vegades amb una notable acceptació.Ara el gran repte és la posta en escena de LA DANSA DE L´ESCORPÍ de Josep Mèlich, Aquest muntatge és fruit d’un exercici d’escriptura dramàtica que el Director de la K-mama va fer en un curset de l’Obrador de la Sala Beckett de Barcelona, sota la tutoria del reconegut dramaturg Josep Pere Peyró.Es tractava de portar a l’escenari un tema cinematogràfic. Ell va escollir el magnífic muntatge de Milos Forman “Algú va volar pel niu del cucut”, que va aconseguir cinc Oscars l’any 1975, i va introduir en el món dels mites al gran Jack Nicholson.Aquesta és la nostra versió teatral, totalment lliure i que s´ ha estrenat el dia 16 de juny del 2005, ha estat guardonada (6 primers premis) en tots els concursos en què ha participat.Per a la propera temporada la K-mama està preparant ja un nou muntatge: Les Presidentes de W. SchwabLa K-mama ha actuat a TV3, al Teatre METROPOl de Tarragona, CAL BOLET de Vilafranca, teatre de la PASSIÓ d’Ulldecona, Els Lluisos de GRÀCIA, i altres sales importants d’arreu del país. 
Ha participat també convidat a la Fira d’espectacles d’arrel Tradicional de Manresa i a la Mostra Nacional de teatre amateur que anualment es celebra a Pineda de Mar. En els darrers anys , membres de la K-mama imparteixen cursets de Teatre a la casa de Cultura Municipal “Cal Bolavà” de Calafell. El grup és membre de la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya, i de la Coordinadora de grups de Teatre del Baix Penedès.I això és quasi tot per ara...n’hi haurà més , no patiu i no us ho perdeu. Recordeu el nostre crit:Som la K-mama!!!Fins aviat i...MOLTA MERDA!!Grup de teatreLA K-MAMA de Calafell
*****************
dandi espavilat, fidel reflex del seu pare.
