Muntatges de la K-mama

Les obres realitzades per La K-MAMA han estat:

·L'oncle Vània d'Anton P. Txèkhov.................Dirigida per J. Mèlich
·Els milions de l'oncle de Carles Soldevila...... J. Mèlich.
. Revolta de bruixes de J. M. Benet i Jornet... Maria guinovart.
·La senyoreta Júlia d'August Strindberg........ J. Mèlich
·Negroni de Ginebra de M Antònia Oliver...... J. Sans
·La simbomba fosca de Baltasar Porcel.......... Maria Guinovart
·Homentage a joan Oliver de Josep Mèlich.....Josep Mèlich
·Els Boscos de Nyx de Javier Tomeo...............Josep Mèlich
.Talió de fons de Josep Mèlich.......................Josep Mèlich
Fum, fum fum de Jordi Sanchez....................Josep Mèlich
La Dansa de l’escorpí de J. Mèlich................Josep Mèlich
Les presidentes de R. Schwab.......................Christian Strijbos.

*****************

La dansa de l'escorpí de J. Mèlich

Sinopsi

Aquest treball és fruït d’un curs d’escriptura dramàtica que l’autor va seguir a l’Obrador de la sala Beckett, sota la tutoria de Josep Pere Peyró.
Cada alumne havia de treballar un tema a partir d’una obra cinematogràfica.
L’autor va escollir la pel·lícula Algú va volar sobre el niu del cucut. I a partir d’aquest film, va sortir La dansa de l’escorpí.
Es tracta d’una versió inèdita i completament lliure inspirada en el muntatge de Forman sobre la novel·la de Ken Kasey.

Un delinqüent perillós, Jack Murray, amb un bon historial de malifetes, violació inclosa, prepara l’estratagema de fer-se passar per boig i així evitar ser internat en una presó d’alt risc. Amb les seves murrieries i el seu histrionisme, aconsegueix que l’internin en un centre psiquiàtric. Allí topa amb un “ordre establert”, uns reglaments i unes estructures inamovibles representades per l’infermera Lester, que ell no esperava.
Poc a poc amb la seva personalitat extravertida, es va enfrontant amb l’infermera i els seus mètodes terapèutics. Arriba a fer-se seus els pacients de la sala i això, naturalment no agrada a la direcció del centre.

Tota l’obra se centra en la previsió de com acabarà el duel entre Jack i infermera Lester. Com en el Far West, el dolent “bo” s’enfronta amb l’autoritat. El desenllaç s’espera ja des dels primers compassos de l’obra, encara que sempre flota la incògnita de qui serà el vencedor.

És un muntatge agosarat, amb una vintena d’actors i actrius en escena, amb moments còmics, d’un humor agredolç, per la situació en que es troben aquells personatges, i amb moments d’alt voltatge dramàtic, que fan que el públic s’impliqui en la seva problemàtica i visqui fins al final tota l’obra amb intensitat.
És un muntatge inèdit en català, produït per La K-mama.

Estrenat a Calafell el 16-06-05



Els milions de l’Oncle
de Carles Soldevila


Una comèdia costumista i d’ “ enredo”. També en deien de “tresillo”. A principis del segle passat va ser molt popular aquest gènere.
Retratava amb una certa crítica sorneguera , la societat benestant de la Catalunya modernista.

Mor l’Oncle, solter i molt ric. Els voltors esperen la carnassa de l’herència. Una Germana viuda amb una filla que estudia a Suïssa i que està més pelada que un jonc i un germà, també vidu, vividor i panxa content que sempre ha viscut a esquenes del difunt i que té un fill que és un dandi espavilat, fidel reflex del seu pare.

A l’hora de llegir el testament ve l’hecatombe: El difunt els ha muntat una bona jugada. Ha deixat la part més sucosa de l’herència a la Criada que l’ha servit amb amor submís, tota la vida i al fidel Secretari que sempre ha estat la seva ombra. Als germans que esperaven la seva mort amb candeletes els ha deixat quatre molles de la immensa fortuna.

Germà i germana es desesperen, a punt de l’infart. tenen sort que el net, el Ramonet te una solució genial: La germana s’ha de casar amb el Secretari i el germà amb la criada, persones a qui no fa massa han rebutjat i ridiculitzat públicament.

El pastís està servit. Com s’ho desempalleguen els dos germans per assolir el pastés de l’herència?...
El fart de riure està garantit.








Negroni de Ginebra

Maria A. Oliver


Una comèdia que parteix de la línia argumental de la mítica pel·lícula “Adivina quién viene esta noche”. L’autora ens presenta, en registre còmic, la reacció d’una família benestant amb cap de casa polític, defensor dels drets humans, quan la seva filla “pija” es presenta a una festa amb un nuvi negre.
Hi ha el protagonisme d’una tieta soltera i boja que defensa aferrissadament a la neboda a desgrat dels seus pares que no volen aquell negre.
Racistes i anti - racistes en lluita oberta a l’esquena del negre que ni surt a escena.
Un enfilall de situacions còmiques , enriquides amb el contrapunt d’una àvia simpàtica i vividora que posa el nas on no l’ha de posar i que amb la seva desimboltura es posa el públic a la butxaca.
Una peça sense més pretensions que fer passar una hora i mitja de rialles als espectadors, al ritme del “Negro zumbón”. Cosa sempre saludable.









Els boscos de Nyx
De Javier Tomeo
Traducció, adaptació i direcció de J. Mèlich

Aquesta peça teatral, un oratori modern, en paraules de l’Autor, va ser un encàrrec pel X è. Festival de Teatro Clásico de Mérida.
Tomeo, fent una recopilació de textos clàssics i de biografies de les més destacades heroïnes gregues, crea una obra suggestiva i actual per la seva temàtica: EL PACIFISME.
Un Missatger, soldat d’una última Guerra Universal, rep l’encàrrec de demanar ajut invocant els esperits de les més notables dones de la Grècia mítica que van patir els estralls de les guerres del seu temps.
El soldat les cerca on ell sap que dormen el somni màgic de l’eternitat: En els Boscos de Nyx. Boscos encantats, de la Nit i de la Mort, on qui hi entra participa de les al·lucinacions que el poden conduir a la presència dels esperits que hi habiten.
Van apareixent, greus d’entre la molsa i els arbres, Hècuba, Helena, Lisístrata, Cassandra, Andròmaca, Penèlope, Clitemnestra, Electra, Ifigènia, Mirrina i Lampitó, servides per un efebus (corifeu). I parlen de guerres i dissorts amb el Missatger. (Tretze personatges).
Després de repassar les seves tragèdies familiars i personals, les onze dones decideixen ajudar-lo. Plegats emprendran un viatge d’esperança cap a una pau futura, amb la disposició d’ enderrocar la vella utopia.
En Els boscos de Nyx, hem basat el nostre treball en assolir una obra coral i espectacular. Per no caure en una exhaustiva recitació de textos, que podria resultar massa enfarfegada, hem intentat agilitar la seva dramatúrgia.
Com que hi ha ”pecats i virtuts”, trets característics universals, que es perpetuen en els humans, hem cregut que Helena de Troia, es podria reencarnar, per uns instants, en una seductora contemporània , la inoblidable Gilda.
I així, servint-nos de la màgia del Teatre, hem jugat amb alguns dels personatges: L’efebus, en una escena, es desdobla en Dictador. I dues companyes de Lisístrata: Mirrina i Lampitò es reencarnen transvestides en Drag’s Queen. Doncs, a la fi, què és el Teatre sinó pur transvestisme?
L’Escenografia, hem fet que jugués un paper molt important per “embolcallar” una actuació nombrosa en un ambient de màgia i de misteri, amenitzat amb musiques gregues que li donen un segell d’autenticitat i que arrodoneixen l’espectacle.
Penso que la K-mama ha assolit un bon resultat. I ho dic perquè tot l’equip hi ha posat un entusiasme sense límits. I perquè tothom m’ha ajudat a tirar endavant, especialment en els moments més difícils. I això crec que és essencial i “molt lloable”, com va manifestar el propi autor Javier Tomeo, després d’assistir a l’estrena de l’espectacle en el Teatre Auditori Municipal de Calafell el mes de Juliol del 2000.
Ara, el públic en té la paraula.
J.Mèlich (de la K-MAMA)



Sinopsi de

La revolta de bruixes
De Josep M. Benet i Jornet

Considerada l’obra més sencera de l’autor en el sentit dramatúrgic i també la més profunda en el sentit social de l’argument.

Sis dones de les anomenades “de la neteja” que treballen de nit en un local d’oficines, parlen de les seves vides i la seva misèria salarial. Una d’elles, la Palmira, les convida a fer una vaga de braços caiguts.
L’únic personatge masculí de l’obre és el vigilant de nit de l’empresa. Un home conformista i covard que no vol complicacions i que està en contra de tota rebel·lió.
Elles també fan dos bàndols per motius personals i per necessitats familiars. Una a una ens van contant les seves vides i els seus motius. N’hi ha de tots colors:
La ex cabaretera Aurora que recorda els seus “bons temps”, La Filomena ens mostra la seva simplesa “em diuen que sóc tonta...”
La Dolors ens corprèn amb la seva malaltia, l’Elvira amb el seu fracàs matrimonial i la Clara amb els seus conjurs i el tarot.
A causa de la tensió laboral i de l’estat anímic de les sis companyes, els esdeveniments es precipiten i aquella nit de bruixes amb una lluna que brilla especialment, serà una nit per recordar...





Talió de fons
De Josep Mèlich

Primer premi del X Memorial Santos Antolí de textos teatrals
Premi de Muntatges Germans Salvadó pel grup de Teatre la K-MAMA de Calafell


“Ull per ull I dent per dent....” diu la Llei del Talió a l’ Antic Testament, en boca de Déu.
“Perdona’ns els nostres deutes així com nosaltres perdonem als nostres deutors...” resa el Nou Testament en boca de Jesucrist.
A partir d’aquesta divina contradicció s’enfila l’obra Talió de fons.
Els violadors i assassins d’unes nenes innocents, han estat jutjats i condemnats.
El pare i el germà d’una de les nenes no n’estan satisfets amb la sentència. Volen fer “la seva justícia” . El pare subornant la policia i fent matar els assassins en una falsa fugida. El fill tornant-los la mateixa moneda, els segresta i els vol torturar venjant la germana a la seva manera.
Dues variants de la llei del Talió, una atroç, l’altra més “civilitzada”.
Però a la família hi ha la Núria, la filla gran, que aporta en aquest infern d’odis i fam de venjança, la llum del perdó perquè encara creu en la bondat humana. Lluita, no obstant, amb l’eterna, humana pregunta que tots ens fem sovint. El perquè sense resposta: “Qui dirigeix aquest Teatre de la vida, aquesta Comèdia humana?”
Ella diu que s’ha de perdonar però també demana quins motius hi ha darrera de qualsevol crim, que el justifiquin. Qui és l’Autor que vol que tot sigui com és ? Que tots siguem el què som? O potser no hi ha autor?
¿Perquè aquest “Talió” que portem penjat al fons de l’anima?
¿Som actors , titelles, putxinel·lis predestinats?
La Núria així ho creu i per això fa el que no vol fer.
La mare de la família, amb la demència que pateix a rel dels fets, passeja alienada per l’escena i ens fa recordar, amb la seva rialla final, la misèria humana que representem tots plegats.
Una obra per a la reflexió. Teatre que vol arribar a l’espectador sense deixar-lo indiferent, potser provocador i polèmic, cru ...HUMÀ, en una paraula.


Sinopsi de l’Oncle Vània

No descobrirem aquí la grandesa del gran dramaturg rus A. Txekhov, un dels pares del teatre modern encetat a principis del segle XX.

Autor de peces mestres com els seus Contes homorístics, i obres com Les Tres germanes, L’hort dels cirerera Gavina, i l’Oncle Vània, entre d’altre l’Oncle Vània es retrata el comportament burgès de la Rússia que s’abocava irremissiblement a la revolució bolxevic.
Els membres d’una gran hisenda reben la visita del seu amo: Un professor vell mediocre i vividor, Cerebriakov, que està casat amb una segona dona, jove, de bellesa exquisida i capaç de seduir a tothom qui se la mira.
La finca l’han portat amb veritable submissió i durant molts anys, un cunyat del professor, l’oncle Vània, germà de la seva difunta dona i una filla d’aquest primer matrimoni, Sònia.

El Professor en un moment donat de la seva estada de vacances, proposa vendre la finca per qüestions econòmiques. Aquí es desencadena el conflicte.

Txekhov te aquesta mestria dels escollits que fa que un fet intranscendent desencadeni la tempesta que es provoca al sortir al ras totes les frustracions, que els personatges arrosseguen de tota la vida...Surten els retrets, insults, els secrets , els amors reprimits de cada un dels habitants de la casa...Fins i tot un amic metge, Astrov, amor impossible de Sònia entra en aquest joc i s’enamora bojament de la dona del professor.

Teatre naturalista, retrat d’una societat anodina que no tenia grans conflictes romàntics ni versallescos, però que en realitat també eren infeliços perquè la “processó anava per dins”.


La Senyoreta Júlia d’ A. Strindberg

És la nit de S. Joan, nit mítica del foc, de la festa desenfrenada, del sexe ...
Júlia la filla d’un noble Suec, soltera, acomplexada, marcada pel suïcidi de la seva mare i la tirania del seu pare i per les lluites de classe d’aquella època. Aquesta nit es barreja amb els servidors i camperols de la seva Hisenda. Beu i s’excita.
Entra a la cuina i provoca al seu criat Jean, home ambiciós, amb projectes de futur per assolir la grandesa que enveja del seu amo.
Júlia amb l’embriaguesa de la nit el sedueix i se l’endu al llit. Ell quan veu en la baixesa que pot caure tota una “senyora” es burla d’ella : primer proposant-li la fugida a Suïssa, i desprès menyspreant-la per haver-se deixat “deshonrar” i retraient-li el rebuix entre las classes socials. Un joc d’amor i odi que es desencadena fatalment per a la senyoreta Júlia que, després del què ha fet, només té una sortida...

És una obre realment dura i que forma part del gran desenvolupament del nou teatre del segle XX. Strindberg i Ibsen es poden considerar els creadors del teatre post romàntic, que mostra descarnadament les turbulències internes de l’ésser humà, que fins aleshores era “pecat” mostrar i que ells treuen a la llum de forma directa i descarnada.
Una autèntica obra mestre.
Altres grans obres d’Strindberg són: La Mare,

La simbomba fosca

de Baltasar Porcel.

Aquesta va ser una experiència dramatúrgica de l’autor en el camp de l’Absurd.
Un Mestre jubilat, un venedor ambulant i la seva muller, un paleta, una prostituta, un funcionari i un boxejador sonat que parla un idioma inintel·ligible.
Conviuen o malviuen en una pensió de mala mort. Monotonia absoluta del pas del temps, sense esdeveniments rellevants.
Però heus aquí que mor la dispesera i es desencadena el conflicte: Una situació excepcional.
“Qui traurà la brossa al carrer? qui enterrarà la vella”?
Que s’ha de fer? Surten diferents plans: un d’ells podria ser menjar-se-la, però i les escombraries? “Què en farem de les escombraries?”.
Finalment arriba un client de la Senyoreta i els dona la solució amb tres paraules: Constància, clarividència i decisió.
Tres paraules màgiques que els semblen molt importants però que ningú entén.
En tota la representació es donen les situacions més estrafolàries.
L’autor vol reflexionar en tantes situacions absurdes de la vida i en la importància que poden tenir fets que considerem simples i rutinàris. La incomunicació de gent que conviu sota un mateix sostre, descobrir amb sorpresa la dificultat d’allò que no hem fet mai, com pot ser treure la brossa, o enterrar un mort.
Poc a poc es van salvant els esculls ... En aquest món tot té una solució, o altre...