dimecres, de juny 11, 2008

Un nou "fitxatge", d'última hora

E ncara que aquest escrit el podeu llegir a l'apartat comentaris, he volgut posar-lo aquí, perquè el "Cachi" (Tomàs Cachinero) en el seu escrit, diu molt de l'estil de La K-mama amb tots aquells que s'hi apropen per amor al teatre.
Benvingut "Cachi" i compte amb la "gatada" que és perillosa.

Hola amics!
Bé, jo només volia fer-vos arribar a través d’aquest comentari, la meva felicitació i admiració per la feina que heu portat a terme per tal de posar en marxa aquest divertit i ritmat “Piquing”. Tret dels petits ajusts que amb la vostra experiència de ben segur introduireu ara que la màquina ja es troba en ple rodatge, en conjunt, l’espectacle es realment per plorar de valent, jeje, però de riure! que com a molta gent, és el que em va passar el dia de l’estrena quan vaig tenir l’oportunitat de gaudir-la. Certament, conèixer la identitat dels actors i veure després les situacions còmiques que s’arriben a produir a sobre de l’escenari entre els personatges (sobretot amb els protagonistes), va fer que tot plegat l’absurditat generés encara més rialles. En definitiva, vaig disfrutar moltíssim.Per altra banda, vull agraïr a tot l’equip de La K-Mama pel tracte tan familiar i sincer que oferiu a tot aquell que s’apropa a vosaltres. Tot i que el mon del teatre sempre m’ha agradat, per diferents qüestions, mai hi he tingut gaire relació, excepte dels bons records que guardo de quan vaig formar part del grup de teatre de l’institut. Estic segur però, que gràcies a que en una de les vetllades al “Sa Caleta”, on el Josep Mª i el Rafa em varen enredar per fer de pianista la nit de l’estrena, en aquell guarnit hall del teatre, el meu vincle amb vosaltres no serà passatger i sapigueu que en allò que humilment, us pugui ajudar, em tindreu al vostre costat.

Per cert, allò que tampoc serà passatger, serà repetir sortides gatunes (jejeje,...) com la que em viscut aquest passat cap de setmana a Cadaqués junt amb la Desi, la Maite, el Pep i el Rafa. Com es sol dir en aquest casos, es pot explicar, però s’ha de viure i realment l’hem viscut fabulosament i sobretot em rigut però que molt, molt. Que fort! (Jejeje,...). Al blog de la Desi segur que ben aviat trobarem més detalls.Una abraçada i molta merda amics!!!

Att,Tomàs