diumenge, de desembre 24, 2006

Més feina pel 2007



Atenció k-mameros, prepareu el calendari.

Sortides per Any nou:

Gener

21 (Diumenge) Calella.............Les Presidentes

Febrer

04 (Diumenge) Falset..............La dansa de l'escorpí

11 (Diumenge) Cornellà.............Les Presidentes

Març

17 (Dissabte) Puigdalber.........La dansa de l'escorpí

24 (Dissabte) Les Franqueses...La dansa de l'escorpí

Abril

01 (Diumenge) Terrassa............La dansa de l'escorpí.

15 (Diumenge) Gràcia (Barna.) .... La dansa de l'escorpí

Se'ns ha girat feineta no?

dissabte, de desembre 23, 2006

Ja és tradició

Gran festa d'any nou de la K-mama







El dissabte dia 13 de gener, al restaurant Eusebio.

Com ja és tradició kamamera, soparem, ens menjarem els raïms de la sort, brindarem perquè segueixin els èxits, ballarem i... el què més convingui.

Algu dubta. encara, que som

La K-M-A-M-A???!!!

dimarts, de desembre 19, 2006

La K-mama triomfa.

Pluja de pemis a Centelles
amb La dansa de l'escorpí
























Per ordre: Desi, J. Carles gómez, Mèlich, Gerard, Rafa 2 i J. Guasch

A centelles la K-mama va carregar

Heus aquí els guardonats:

Gerard Toldrà ...............................1er Actor de repartiment
Rafa Gonzàlez................................2on "
Joan Guasch..................................3er. "
Joan C. Gòmez...............................Accèssit "

Desirée Domingo...........................2on. Actriu de repartiment

Josep Mèlich.................................2on de direcció

GRUP de teatre LA K:MAMA

1er. Premi Jurat popular
2on. Premi jurat.
1er. Efectes especials
1er. Vestuari, maquill. i perruqueria.

Qui en dona més?
Felicitats a tothom.

dijous, de desembre 07, 2006

La K-mama del 2007

2007, l'any de Les presidentes



Ja tenim moguda per l'any nou. Les presidentes comencen a funcionar.

Hi ha dos bolos confirmats: Calella i Cornellà...i un de molt probable,quasi segur, a Pineda de mar (Mostra).

A triompfar!! Christian, enhorabona!

I no oblidem que encara queda vida per La dansa de l'escorpí

Les Franqueses

Puigdalber
Centre de Gràcia
Terrassa
Falset
ÉS que som....La K-mama!!!!!!!!!!!!!!!!
********************************

dilluns, de desembre 04, 2006

Atenció, atenció!!

Demà dimarts 5 , reunió a Correus:

Des-Ordre del dia:

Acabar de fer neteja,
parlar del muntatge de Nadal (La dansa de l'escorpí pel dia 30) i
preparar sopar de Cap d'any.
Ens menjarem unes pitzetes.
S'accepten begudes i postres.

Molta merda!

dijous, de novembre 30, 2006

Er neng der dité


Er neng der dité

Aquí teniu al nostre Marc Palacios en una actuació privada i molt íntima per als membres del grup.
El gènere que ens està promocionant és autèntic, sense "trampa ni cartong".
Si algú vol saber quelcom sobre el "punto G" que es posi en contacte amb nosaltres i farem arribar la seva petició ar neng.

I és que a la K-mama no hi falta de res, com a les cases bones.

Aquest dimarts ens vam reunir a "Correus" per fer una mica de neteja. No sabiem per on començar.
Hem quedat per el proper dimarts dia 5 i anirem lligant alguns projectes i preparar el Cap d'Any K-mamero.

Llegiu aquí i no us distregueu, collons!

El Pressi

Nota: La "afoto" és de l'Agència Dessi. Fotògrafa oficial de la K-mama. Com podeu veure estava tant...que no sabia com posar la càmera.

dimarts, de novembre 28, 2006

Premis

Cap de setmana de premis





ARBUCIES 1er. premi al millor director. El coneixeu?


TIANA (5)
Premi al millor director . El coneixeu?

Premi al millor actor de repartiment: Josep Sans (foto)

Premi especial al grup d'actors Tots els malalts de la nostra obra.

Premi de muntatge i

2º Premi de Grup: La K-mama

No ens podem queixar.

divendres, de novembre 24, 2006

Comencen els premis

Dissabte dia 25 de novembre,

Enrega de trofeus
Arbúcies i Tiana
Dilluns els resultats

dimarts, de novembre 21, 2006

Magnífica actuació a Olesa


Ei K-mameros! A Olesa va sortir un bolo rodó.
Ja ens feia falta, després de l'incident d'Arbucies amb el so.
La K-mama és un gran equip.
Us avanço que hi ha sorpreses. El dimarts en la reunió ja parlarem.
De moment recuperació . Que després de festes ja tornem a anar en dansa. Cada dia més feina.

Josep Sans, Gerard Toldrà, Rafa González i M. Teresa Bolet en una escena de l'obra La dansa de l'escorpí

dissabte, de novembre 18, 2006

Diumenge 19 de novembre.

La K-mama actua a Olesa de Montserrat


Aquí teniu les dades oficials de la nostra actuació que he baixat de la web d'Olesa de Montserrat:

XXII Concurs de Teatre Vila d'Olesa:
"La dansa de l'escorpí"

Dia: 19/11/2006
Hora 18.00 h
Lloc Teatre Olesa
Tipus Teatre

Organitza UEC Olesa

XXII Concurs de Teatre Vila d'Olesa: "La dansa de l'escorpí" amb el grup K-Mama de Calafell.

K-mameros matiners, recordeu a les 8h, sortida des del Mercat Municipal.

dilluns, de novembre 06, 2006

Cap a Arbúcies falta gent

Propera actuació Arbúcies



Després d'un nou èxit a Centelles, un nou bolo.
Sí estimats k-mameros, el proper dissabte dia 11, actuem a Arbúcies, una vila ubicada en el magnífic parc natural del Montseny. Si voleu saber quelcom de la seva història i del municipi, només cal que cliqueu damunt del nom i entrareu en la seva web.
En aquesta ocasiò, la k-mama aprofita per a passar un cap de setmana a Arbúcies. Alguns companys del grup sortiran el divendres, d'altres el dissabte, hi farem una estada d'hotel a més de l'actuació. Per l'experiència d'altres stages k-mameros, això promet. La K-mama per on passa es fa notar.



Com podeu veure, l'indret no té pèrdua i menys ara, que la "jefa" ha estrenat la Maria GPS.

Autopista A7 Girona- França, sortida Blanes - Hostalrich.

Com que hi haurà diversos grups, no poso horari de sortida.

dimarts, d’octubre 31, 2006

Diumenge dia 5 de Novembre a CENTELLES




A Centelles falta gent!!

K-mameros!
Després de l'èxit apoteòssic de Manresa, amb el bon gust, encara, a la boca i al cor, cap a Centelles.

Autopista de Martorell, direcció Barcelona. Després de Martorell, agafarem la A7 direcció Girona França i després sortida direcció Vic (Autovia de l'Ametlla C17). És la única que s'agafa sortint per l'esquerra de l'autopista A7. Després de la Urbanització el Montanyà ja s'indica la sortida a Centelles. El teatre és al carrer d'entrada al poble, no té pèrdua.

A les 8 al Mercat, com sempre.

dilluns, d’octubre 30, 2006

Un cop de llum...

Des del meu niu

No estic acostumat a dormir de nit. El dia que em toca ser “normal”, quan són les 5 de la matinada , cansat de tombar com un pollastre a l’ast, pel llit, em llevo, me’n vaig a l’estudi i em poso davant l’ordinador.
L’estudi és la meva pell. Allí hi cremo, des de fa anys, gran part de la meva vida.
Pel seu finestral, l’espectacle del part d’un nou dia “em posa”, com es diu avui entre els joves. Sons bocins de temps que cal guardar en el museu de l’ànima.
Molts dies, com avui, estic davant la pantalla del PC per fer temps. Dintre d’una hora la K-mama empren una nova sortida amb tota la seva caravana teatral. Avui anem a Manresa, a la sala dels “Carlins”. En la temporada d’hivern i Primavera és quan tenim més sortides.
Miro al jardí que hi ha a l’altra banda del finestral, els llorers, llimoners , l’heura, van vestint-se de verd, ara encara indefinit que anirà prenent, al llarg del dia, tots els espectres . “Tots els colors del verd”, com cantava en Raimon. Surt de la foscor de la nit i es mostra exultant el verd fosc de l’heura, més tímid el verd groguenc d’un bedoll o el violat d’una prunera. Són instants màgics que s’aniran esvaint quan la lletjor arquitectònica dels apartament que envolten el jardí, prenguin l’espai embrutant aquesta visió bucòlica de la penombra. Un pardal s’ha despertat i envolta la morera, crida la família que aviat encetarà un concert de siurells.
Ens trobarem tots els K-mameros (tots és un dir, n’hi ha que venen més tard), els matiners, diguem-ne, al pàrquing del mercat. Allí enganxarem el remolc, com feien els pagesos amb el carro “Cap a la vila ja va el pagès” del Serrat. Nosaltres cap a fer “comèdia”.
No s’ha escrit gaire cosa, sobre el teatre senzill, el teatre de grups d’aficionats , com nosaltres. Jo potser un dia ho faré. És un món ple d’aventura, de vida, d’emocions, de sentiments compartits, entre gent de totes les edats i de totes els oficis. No hi ha discriminació ni pel sexe ni per l’origen. Des de nois i noies de menys de vint anys fins a persones que ja han depassat els 80.
Aquí rau, penso jo, l’encant del nostre grup. Ens entenem, malgrat les diferències de gust, de moda, de parer...
Arribem als escenaris, cada dia diferents. Hem de muntar, adaptar l’escenografia i els llums a d’indret de torn. Que un dia és un espai gran i ben equipat i un altre dia és un corralet sense cap comoditat ni cap mitjà tècnic.
Primer que res, esmorzar, seguidament, descarregar els furgons i a muntar. Dinem, pel que la caixa dóna. La caixera remoleja, però és generosa.
Ens barallem, discutim, ens engeguem, ens “girem”, però muntem. I quan arriba l’hora màgica d’aixecar el taló, la màquina funciona de meravella.
La K-mama no falla mai. Si algú falla és el públic i els jurats. I tant!
Els tècnics entren en acció, el director segueix , fent ganyotes, tots els moviments dels actors , mentre es buiden a l’escenari. No em digueu que no és una meravella.
Amor a l’Art, total, feina gratuïta, generosa, d’entrega.
Si algú dels qui llegiu això, encara no ho heu fet, apropeu-vos al teatre. La K-mama sempre rep tothom amb les mans obertes.

dissabte, d’octubre 28, 2006

Canvi d'hora

Recordeu!!:
Avui dissabte a les 0 h. heu de retressar una hora els rellotges.. A les 3 de la matinada seran les 2.



Recordeu k-mameros a les 8, hora nova, al mercat.

dilluns, d’octubre 23, 2006

Actuació a Manresa

Ei K-mameros!

Ara ens esperen un parell de mesos mogudets.

Diumenge 29 a Manresa

És una mica complicat d'arribar al local on hem d'actuar: Casal Familiar Recreatiu "Els Carlins"
En el plànol el teniu assenyalat amb una boleta blava (Carrer de la sabateria).

l'accès a la sala és per la Plaça major però la descàrrega és per un carrer que hi ha darrere del teatre: El carrer del Pedregar (Part de dalt del local)

Atenció: a La Plaça Major no s'hi pot accedir en cotxe, s'ha d'anar al Carrer del Pedregar.
Ja sabeu, diumenge a les 8 del matí
trobada al Mercat.
Ens veiem!!

dilluns, d’octubre 16, 2006

Proper diummenge, 29 a Manresa


Diumenge 22 d'octubre.

La dansa de l'escorpí a Tiana

Va ser tot un èxit.
felicitem-nos! Ara fins el proper diumenge a Manresa.

dijous, d’octubre 12, 2006

El diumenge és Santa Teresa deJesús


I qui es diu Teresa a la K-mama.....? ...Ah sí ... la xeringa del nostre hospital:
la nena




La felicitarem? Catòlics i no catòlics? Siiiiii !!

Va, tots:
F e l i c i t a t s T e r e s a ! !

dimarts, d’octubre 10, 2006

Sí que tornarà!



Oi que el veieu seriós? És perquè s'enyora. Ha decidit anar allà, cap a les terres grises del fred i la tristesa. Ha deixat la Mediterrània, rediant, mítica, la terra de l'amor i la bellesa.Però tornarà, sí que tornarà, ja ho crec.Quasi a diari entra a la meva web, em consta, perquè trobo un parell de llagrimetes que m'ho conten tot.Christian, no t'oblidem i t'esperem. A veure si et destapes i ens contes les teves trapelleries Nederlandeses (és que ni el nom m'agrada).Una abraçada de Tota la K-mama!

dimecres, d’octubre 04, 2006

Imatges del bolo de Mont-roig

Joan Guasch i Josep Sans
La Poli, Cristian i el dire











Tècnics: La Maria I el Rafa 1
La Dolors li canta una Nana a la Memei mentre el Ripoll les contempla.



Un nou èxit a Mont-roig del Camp

Com es pot veure, abans de pujar a l'escenari hi ha també una actuació. Els dormilegues, els tècnics i els actors que es concentren. Ah, i els vestuaris improvisats.

dilluns, d’octubre 02, 2006

El Primer "bolo" de la nova temporada



Mont-roig, un èxit més

Ahir vam actur a Mont-roig del Camp, com ja haviem anunciat. Va ser la primera sortida d'aquesta temporada. Vam arrodonir una fantàstica actuació.El públic i l'oarganització van quedar molt satisfets del nostre treball.
Malgrat que el muntatge era complicat, per tractar-se d'un poliesportiu, tot va anar a les tres mil meravelles.
Els actors ho van brodar i els tècnics no es van quedar enrera.
Des d'aquí un agraiment també al grup de teatre "Els xuts" de Mont-roig" per col.laborar amb material seu. També a l'equip de la Ciutadella Ibèrica pel mateix motiu. Moltes gràcies!!
Hem de destacar que s'ha incorporat un nou membre al grup per a substituir el Christian Strijbos. Coincidència: El nou actor també es diu Cristian, De cognom Gironell. Malgrat els pocs assajos que ha pogut fer (1), es va desenvolupar de forma excel.lent
Benvingut Cristian 2
Quan pugui enganxaré alguna imatge de la diada.

dimecres, de setembre 27, 2006

Diumenge a Mont-roig

Dijous últim assaig
Diumenge a Mont-roig



Caravana a punt i carretera!!

Aquí tot deu ha de donar el callo, dropos!!

diumenge, de setembre 24, 2006

La Festa Kandu 40


Com podeu veure , el nostre Kandu va rebre un homenatge sencill i entranyable, per la seva arribada al club de joves de 40.
La K-mama li va oferir un modest espectacle i totes les seves amistats hi van participar amb entusiasme.

E l nen de cal "Pau xic", pot estar content. Hi ha molta gent que se l'estima
Aquí teniu un petit reportatge gràfic d'urgència. Hi va haver més festa. Ja l'anirem publicant.
Anys i anys per molts anys Kandu!!

I avui l'arròs!




dimecres, de setembre 20, 2006

Caravana en marxa!!!

"Tablilla"

Actuacions amb LA DANSA DE L'ESCORPÍ

Per aquells que encara no ho tenen clar
Properes actuacions:

1 d'octubre.............................................Mont-roig
22 " ........................................................Tiana
29 " ........................................................Manresa


5 de novembre ......................................Centelles
11 "(Dissabte).......................................Arbúcies
19 " ........................................................Olesa de M.


Comença la nova temporada. Caravana Kamamamera. No en teniu ganes? Remolcs en marxa! Emorçzar, muntar, dinar i actuar.
Ah i desmontar. això ja trompa mé.
Però a La K-mama no li fa por res

dissabte, de setembre 09, 2006

El Gran Kandu

El gran esdeveniment de l'any!!!!!



http://www.trippytext.com/ - Trippy Text



El nostre Kandu ja és un jove de 40 anys.

Si no s'ha amagat, feliciteu-lo

Excel.lentíssim Sr. D. Joan Carles Jané, moltes felicitats!

dijous, de setembre 07, 2006

Comença la nova temporada 2006-2007

Tots a escena.

Kamameros i kamameres, comenceu a calentar gorges que el dia 1 d'octubre arranquem!!

Ja en teniu ganes no?

La dansa de l'escorpí a Mont-roig. Ja us comunicaré el dia d'assaig per a fer un parell d'italianes.
A part dels bolos que ja sabeu, hi ha la novetat d'una actuació a Centelles que ens acaben de confirmar ...No saben data però en la solicitut vàrem demanar el 3 de Desembre.
Podeu confirmar aquí mateix si heu llegit
aquesta nota .



Dues escenes de l'obra La dansa de l'escorpí

dijous, d’agost 31, 2006

Som La K-mama

Benvinguts, passeu, passeu...


El grup de teatre La K-MAMA va ser fundat a Calafell (Baix Penedès) l’any Olímpic i de Gràcia 1992, per un colla d’entusiastes comediants procedents de diverses catacumbes teatrals del país.Amb un passat molt fosc, tots els elements d’aquest col·lectiu, femelles i mascles, han esdevingut amb el temps, un grup independent, rebel, tronera i tarambana. En resum una K-mama teatral, així mateix!!N’eren nou als inicis i avui ja no caben a casa...i això no és res. Sinó, al temps...L’ONCLE VÀNIA de Txèkhov, per començar . Doncs què us pensaveu? I els primers guardons. Segueixen els premis amb ELS MILIONS DE L’ONCLE de Carles Soldevila. Després un dels grans èxits: REVOLTA DE BRUIXES de J. M. Benet i Jornet, dirigida pe Maria Guinovart. Amb aquest muntatge la K-mama comença a sonar arreu del país.LA SENYORETA JÚLIA d’ A. Strindberg, dirigida per Josep Mèlich i estrenada el 1996, amb més de trenta representacions per tot Catalunya, va ser la consagració definitiva. Aquesta ha estat una de les obres més guardonades del Teatre amateur.Una comèdia de M. Antònia Oliver, NEGRONI DE GINEBRA, amb direcció de Josep Sans la temporada 97, va fer les delícies del públic amb el seu humor fresc i desimbolt. I més premis.LA SIMBOMBA FOSCA, de Baltasar Porcel, un muntatge agosarat de Maria Guinovart , fa una incursió moderna en el teatre de l’Absurd, amb primers premis a Ripollet, Santa Oliva i segon a Tàrrega, Pineda , Tiana i Calella.Al 1999 per commemorar el centenari de Joan Oliver, la Diputació de Tarragona ens encarrega un espectacle. Es tracta de l´ escenificació d´ un recull de poemes i de l´ obra NOÉ AL PORT D´HAMBURG que es va representar a l´ estiu al Castell d´ Escornalbou i al Castell de Calafell.La següent aposta és un espectacle de la Grècia clàssica, de gran volada, amb 13 actors en escena i què és Inèdit i estrena a Catalunya: ELS BOSCOS DE NYX, de Javier Tomeo i traducció catalana de J. Mèlich, que també n’ha fet l’adaptació, muntatge i direcció.Aquesta peça va ser estrenada a Calafell el Juliol del 2000 amb una excel·lent acceptació. Aquesta obra ha obtingut molts primers premis de grup i premis individuals.El juliol del 2001 la K-mama estrena TALIÓ DE FONS de Josep Mèlich, membre i un dels directors del Grup. Aquesta obra va obtenir el premi memorial Santos Antolí de textos teatrals l’any 99 convocat per la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya. Aquesta posta en escena ha estat guardonada amb el premi Germans Salvadó de muntatges teatrals.L’11 de Novembre del 2000, es va representar al castell deCalafell l’acte del Mil·lenari, un espectacle popular amb guió i direcció deJ. Mèlich i muntatge de la K-MAMA, amb 200 actors i actrius i la col·labo-ració de totes les entitats del poble. També el grup Calafellenc col·labora ambl’escenificació de les nits de la Ciutadella Ibèrica de Calafell i ambdiverses performances i happenings en festes populars de la vila.El 30 de Juliol del 2003 La K-mama va tornar a la comèdia amb lóbra FUM, FUM, FUM. de Jordi Sánchez. Aquesta obra s´ ha representat 25 vegades amb una notable acceptació.Ara el gran repte és la posta en escena de LA DANSA DE L´ESCORPÍ de Josep Mèlich, Aquest muntatge és fruit d’un exercici d’escriptura dramàtica que el Director de la K-mama va fer en un curset de l’Obrador de la Sala Beckett de Barcelona, sota la tutoria del reconegut dramaturg Josep Pere Peyró.Es tractava de portar a l’escenari un tema cinematogràfic. Ell va escollir el magnífic muntatge de Milos Forman “Algú va volar pel niu del cucut”, que va aconseguir cinc Oscars l’any 1975, i va introduir en el món dels mites al gran Jack Nicholson.Aquesta és la nostra versió teatral, totalment lliure i que s´ ha estrenat el dia 16 de juny del 2005, ha estat guardonada (6 primers premis) en tots els concursos en què ha participat.Per a la propera temporada la K-mama està preparant ja un nou muntatge: Les Presidentes de W. SchwabLa K-mama ha actuat a TV3, al Teatre METROPOl de Tarragona, CAL BOLET de Vilafranca, teatre de la PASSIÓ d’Ulldecona, Els Lluisos de GRÀCIA, i altres sales importants d’arreu del país. Ha participat també convidat a la Fira d’espectacles d’arrel Tradicional de Manresa i a la Mostra Nacional de teatre amateur que anualment es celebra a Pineda de Mar. En els darrers anys , membres de la K-mama imparteixen cursets de Teatre a la casa de Cultura Municipal “Cal Bolavà” de Calafell. El grup és membre de la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya, i de la Coordinadora de grups de Teatre del Baix Penedès.I això és quasi tot per ara...n’hi haurà més , no patiu i no us ho perdeu. Recordeu el nostre crit:Som la K-mama!!!Fins aviat i...MOLTA MERDA!!Grup de teatreLA K-MAMA de Calafell

Muntatges de la K-mama

Les obres realitzades per La K-MAMA han estat:

·L'oncle Vània d'Anton P. Txèkhov.................Dirigida per J. Mèlich
·Els milions de l'oncle de Carles Soldevila...... J. Mèlich.
. Revolta de bruixes de J. M. Benet i Jornet... Maria guinovart.
·La senyoreta Júlia d'August Strindberg........ J. Mèlich
·Negroni de Ginebra de M Antònia Oliver...... J. Sans
·La simbomba fosca de Baltasar Porcel.......... Maria Guinovart
·Homentage a joan Oliver de Josep Mèlich.....Josep Mèlich
·Els Boscos de Nyx de Javier Tomeo...............Josep Mèlich
.Talió de fons de Josep Mèlich.......................Josep Mèlich
Fum, fum fum de Jordi Sanchez....................Josep Mèlich
La Dansa de l’escorpí de J. Mèlich................Josep Mèlich
Les presidentes de R. Schwab.......................Christian Strijbos.

*****************


La dansa de l'escorpí de J. Mèlich

Sinopsi

Aquest treball és fruït d’un curs d’escriptura dramàtica que l’autor va seguir a l’Obrador de la sala Beckett, sota la tutoria de Josep Pere Peyró.
Cada alumne havia de treballar un tema a partir d’una obra cinematogràfica.
L’autor va escollir la pel·lícula Algú va volar sobre el niu del cucut. I a partir d’aquest film, va sortir La dansa de l’escorpí.
Es tracta d’una versió inèdita i completament lliure inspirada en el muntatge de Forman sobre la novel·la de Ken Kasey.

Un delinqüent perillós, Jack Murray, amb un bon historial de malifetes, violació inclosa, prepara l’estratagema de fer-se passar per boig i així evitar ser internat en una presó d’alt risc. Amb les seves murrieries i el seu histrionisme, aconsegueix que l’internin en un centre psiquiàtric. Allí topa amb un “ordre establert”, uns reglaments i unes estructures inamovibles representades per l’infermera Lester, que ell no esperava.
Poc a poc amb la seva personalitat extravertida, es va enfrontant amb l’infermera i els seus mètodes terapèutics. Arriba a fer-se seus els pacients de la sala i això, naturalment no agrada a la direcció del centre.

Tota l’obra se centra en la previsió de com acabarà el duel entre Jack i infermera Lester. Com en el Far West, el dolent “bo” s’enfronta amb l’autoritat. El desenllaç s’espera ja des dels primers compassos de l’obra, encara que sempre flota la incògnita de qui serà el vencedor.

És un muntatge agosarat, amb una vintena d’actors i actrius en escena, amb moments còmics, d’un humor agredolç, per la situació en que es troben aquells personatges, i amb moments d’alt voltatge dramàtic, que fan que el públic s’impliqui en la seva problemàtica i visqui fins al final tota l’obra amb intensitat.
És un muntatge inèdit en català, produït per La K-mama.

Estrenat a Calafell el 16-06-05



Els milions de l’Oncle
de Carles Soldevila


Una comèdia costumista i d’ “ enredo”. També en deien de “tresillo”. A principis del segle passat va ser molt popular aquest gènere.
Retratava amb una certa crítica sorneguera , la societat benestant de la Catalunya modernista.

Mor l’Oncle, solter i molt ric. Els voltors esperen la carnassa de l’herència. Una Germana viuda amb una filla que estudia a Suïssa i que està més pelada que un jonc i un germà, també vidu, vividor i panxa content que sempre ha viscut a esquenes del difunt i que té un fill que és un
dandi espavilat, fidel reflex del seu pare.

A l’hora de llegir el testament ve l’hecatombe: El difunt els ha muntat una bona jugada. Ha deixat la part més sucosa de l’herència a la Criada que l’ha servit amb amor submís, tota la vida i al fidel Secretari que sempre ha estat la seva ombra. Als germans que esperaven la seva mort amb candeletes els ha deixat quatre molles de la immensa fortuna.

Germà i germana es desesperen, a punt de l’infart. tenen sort que el net, el Ramonet te una solució genial: La germana s’ha de casar amb el Secretari i el germà amb la criada, persones a qui no fa massa han rebutjat i ridiculitzat públicament.

El pastís està servit. Com s’ho desempalleguen els dos germans per assolir el pastés de l’herència?...
El fart de riure està garantit.








Negroni de Ginebra

Maria A. Oliver


Una comèdia que parteix de la línia argumental de la mítica pel·lícula “Adivina quién viene esta noche”. L’autora ens presenta, en registre còmic, la reacció d’una família benestant amb cap de casa polític, defensor dels drets humans, quan la seva filla “pija” es presenta a una festa amb un nuvi negre.
Hi ha el protagonisme d’una tieta soltera i boja que defensa aferrissadament a la neboda a desgrat dels seus pares que no volen aquell negre.
Racistes i anti - racistes en lluita oberta a l’esquena del negre que ni surt a escena.
Un enfilall de situacions còmiques , enriquides amb el contrapunt d’una àvia simpàtica i vividora que posa el nas on no l’ha de posar i que amb la seva desimboltura es posa el públic a la butxaca.
Una peça sense més pretensions que fer passar una hora i mitja de rialles als espectadors, al ritme del “Negro zumbón”. Cosa sempre saludable.









Els boscos de Nyx
De Javier Tomeo
Traducció, adaptació i direcció de J. Mèlich

Aquesta peça teatral, un oratori modern, en paraules de l’Autor, va ser un encàrrec pel X è. Festival de Teatro Clásico de Mérida.
Tomeo, fent una recopilació de textos clàssics i de biografies de les més destacades heroïnes gregues, crea una obra suggestiva i actual per la seva temàtica: EL PACIFISME.
Un Missatger, soldat d’una última Guerra Universal, rep l’encàrrec de demanar ajut invocant els esperits de les més notables dones de la Grècia mítica que van patir els estralls de les guerres del seu temps.
El soldat les cerca on ell sap que dormen el somni màgic de l’eternitat: En els Boscos de Nyx. Boscos encantats, de la Nit i de la Mort, on qui hi entra participa de les al·lucinacions que el poden conduir a la presència dels esperits que hi habiten.
Van apareixent, greus d’entre la molsa i els arbres, Hècuba, Helena, Lisístrata, Cassandra, Andròmaca, Penèlope, Clitemnestra, Electra, Ifigènia, Mirrina i Lampitó, servides per un efebus (corifeu). I parlen de guerres i dissorts amb el Missatger. (Tretze personatges).
Després de repassar les seves tragèdies familiars i personals, les onze dones decideixen ajudar-lo. Plegats emprendran un viatge d’esperança cap a una pau futura, amb la disposició d’ enderrocar la vella utopia.
En Els boscos de Nyx, hem basat el nostre treball en assolir una obra coral i espectacular. Per no caure en una exhaustiva recitació de textos, que podria resultar massa enfarfegada, hem intentat agilitar la seva dramatúrgia.

Com que hi ha ”pecats i virtuts”, trets característics universals, que es perpetuen en els humans, hem cregut que Helena de Troia, es podria reencarnar, per uns instants, en una seductora contemporània , la inoblidable Gilda.
I així, servint-nos de la màgia del Teatre, hem jugat amb alguns dels personatges: L’efebus, en una escena, es desdobla en Dictador. I dues companyes de Lisístrata: Mirrina i Lampitò es reencarnen transvestides en Drag’s Queen. Doncs, a la fi, què és el Teatre sinó pur transvestisme?
L’Escenografia, hem fet que jugués un paper molt important per “embolcallar” una actuació nombrosa en un ambient de màgia i de misteri, amenitzat amb musiques gregues que li donen un segell d’autenticitat i que arrodoneixen l’espectacle.
Penso que la K-mama ha assolit un bon resultat. I ho dic perquè tot l’equip hi ha posat un entusiasme sense límits. I perquè tothom m’ha ajudat a tirar endavant, especialment en els moments més difícils. I això crec que és essencial i “molt lloable”, com va manifestar el propi autor Javier Tomeo, després d’assistir a l’estrena de l’espectacle en el Teatre Auditori Municipal de Calafell el mes de Juliol del 2000.
Ara, el públic en té la paraula.
J.Mèlich (de la K-MAMA)



Sinopsi de

La revolta de bruixes
De Josep M. Benet i Jornet

Considerada l’obra més sencera de l’autor en el sentit dramatúrgic i també la més profunda en el sentit social de l’argument.

Sis dones de les anomenades “de la neteja” que treballen de nit en un local d’oficines, parlen de les seves vides i la seva misèria salarial. Una d’elles, la Palmira, les convida a fer una vaga de braços caiguts.
L’únic personatge masculí de l’obre és el vigilant de nit de l’empresa. Un home conformista i covard que no vol complicacions i que està en contra de tota rebel·lió.

Elles també fan dos bàndols per motius personals i per necessitats familiars. Una a una ens van contant les seves vides i els seus motius. N’hi ha de tots colors:
La ex cabaretera Aurora que recorda els seus “bons temps”, La Filomena ens mostra la seva simplesa “em diuen que sóc tonta...”
La Dolors ens corprèn amb la seva malaltia, l’Elvira amb el seu fracàs matrimonial i la Clara amb els seus conjurs i el tarot.
A causa de la tensió laboral i de l’estat anímic de les sis companyes, els esdeveniments es precipiten i aquella nit de bruixes amb una lluna que brilla especialment, serà una nit per recordar...





Talió de fons
De Josep Mèlich

Primer premi del X Memorial Santos Antolí de textos teatrals
Premi de Muntatges Germans Salvadó pel grup de Teatre la K-MAMA de Calafell


“Ull per ull I dent per dent....” diu la Llei del Talió a l’ Antic Testament, en boca de Déu.
“Perdona’ns els nostres deutes així com nosaltres perdonem als nostres deutors...” resa el Nou Testament en boca de Jesucrist.
A partir d’aquesta divina contradicció s’enfila l’obra Talió de fons.
Els violadors i assassins d’unes nenes innocents, han estat jutjats i condemnats.
El pare i el germà d’una de les nenes no n’estan satisfets amb la sentència. Volen fer “la seva justícia” . El pare subornant la policia i fent matar els assassins en una falsa fugida. El fill tornant-los la mateixa moneda, els segresta i els vol torturar venjant la germana a la seva manera.
Dues variants de la llei del Talió, una atroç, l’altra més “civilitzada”.
Però a la família hi ha la Núria, la filla gran, que aporta en aquest infern d’odis i fam de venjança, la llum del perdó perquè encara creu en la bondat humana. Lluita, no obstant, amb l’eterna, humana pregunta que tots ens fem sovint. El perquè sense resposta: “Qui dirigeix aquest Teatre de la vida, aquesta Comèdia humana?”
Ella diu que s’ha de perdonar però també demana quins motius hi ha darrera de qualsevol crim, que el justifiquin. Qui és l’Autor que vol que tot sigui com és ? Que tots siguem el què som? O potser no hi ha autor?
¿Perquè aquest “Talió” que portem penjat al fons de l’anima?
¿Som actors , titelles, putxinel·lis predestinats?
La Núria així ho creu i per això fa el que no vol fer.
La mare de la família, amb la demència que pateix a rel dels fets, passeja alienada per l’escena i ens fa recordar, amb la seva rialla final, la misèria humana que representem tots plegats.
Una obra per a la reflexió. Teatre que vol arribar a l’espectador sense deixar-lo indiferent, potser provocador i polèmic, cru ...HUMÀ, en una paraula.


Sinopsi de l’Oncle Vània

No descobrirem aquí la grandesa del gran dramaturg rus A. Txekhov, un dels pares del teatre modern encetat a principis del segle XX.

Autor de peces mestres com els seus Contes homorístics, i obres com Les Tres germanes, L’hort dels cirerera Gavina, i l’Oncle Vània, entre d’altre l’Oncle Vània es retrata el comportament burgès de la Rússia que s’abocava irremissiblement a la revolució bolxevic.

Els membres d’una gran hisenda reben la visita del seu amo: Un professor vell mediocre i vividor, Cerebriakov, que està casat amb una segona dona, jove, de bellesa exquisida i capaç de seduir a tothom qui se la mira.
La finca l’han portat amb veritable submissió i durant molts anys, un cunyat del professor, l’oncle Vània, germà de la seva difunta dona i una filla d’aquest primer matrimoni, Sònia.

El Professor en un moment donat de la seva estada de vacances, proposa vendre la finca per qüestions econòmiques. Aquí es desencadena el conflicte.

Txekhov te aquesta mestria dels escollits que fa que un fet intranscendent desencadeni la tempesta que es provoca al sortir al ras totes les frustracions, que els personatges arrosseguen de tota la vida...Surten els retrets, insults, els secrets , els amors reprimits de cada un dels habitants de la casa...Fins i tot un amic metge, Astrov, amor impossible de Sònia entra en aquest joc i s’enamora bojament de la dona del professor.

Teatre naturalista, retrat d’una societat anodina que no tenia grans conflictes romàntics ni versallescos, però que en realitat també eren infeliços perquè la “processó anava per dins”.


La Senyoreta Júlia d’ A. Strindberg

És la nit de S. Joan, nit mítica del foc, de la festa desenfrenada, del sexe ...
Júlia la filla d’un noble Suec, soltera, acomplexada, marcada pel suïcidi de la seva mare i la tirania del seu pare i per les lluites de classe d’aquella època. Aquesta nit es barreja amb els servidors i camperols de la seva Hisenda. Beu i s’excita.
Entra a la cuina i provoca al seu criat Jean, home ambiciós, amb projectes de futur per assolir la grandesa que enveja del seu amo.
Júlia amb l’embriaguesa de la nit el sedueix i se l’endu al llit. Ell quan veu en la baixesa que pot caure tota una “senyora” es burla d’ella : primer proposant-li la fugida a Suïssa, i desprès menyspreant-la per haver-se deixat “deshonrar” i retraient-li el rebuix entre las classes socials. Un joc d’amor i odi que es desencadena fatalment per a la senyoreta Júlia que, després del què ha fet, només té una sortida...

És una obre realment dura i que forma part del gran desenvolupament del nou teatre del segle XX. Strindberg i Ibsen es poden considerar els creadors del teatre post romàntic, que mostra descarnadament les turbulències internes de l’ésser humà, que fins aleshores era “pecat” mostrar i que ells treuen a la llum de forma directa i descarnada.
Una autèntica obra mestre.
Altres grans obres d’Strindberg són: La Mare,

La simbomba fosca

de Baltasar Porcel.

Aquesta va ser una experiència dramatúrgica de l’autor en el camp de l’Absurd.
Un Mestre jubilat, un venedor ambulant i la seva muller, un paleta, una prostituta, un funcionari i un boxejador sonat que parla un idioma inintel·ligible.
Conviuen o malviuen en una pensió de mala mort. Monotonia absoluta del pas del temps, sense esdeveniments rellevants.

Però heus aquí que mor la dispesera i es desencadena el conflicte: Una situació excepcional.
“Qui traurà la brossa al carrer? qui enterrarà la vella”?
Que s’ha de fer? Surten diferents plans: un d’ells podria ser menjar-se-la, però i les escombraries? “Què en farem de les escombraries?”.
Finalment arriba un client de la Senyoreta i els dona la solució amb tres paraules: Constància, clarividència i decisió.
Tres paraules màgiques que els semblen molt importants però que ningú entén.
En tota la representació es donen les situacions més estrafolàries.
L’autor vol reflexionar en tantes situacions absurdes de la vida i en la importància que poden tenir fets que considerem simples i rutinàris. La incomunicació de gent que conviu sota un mateix sostre, descobrir amb sorpresa la dificultat d’allò que no hem fet mai, com pot ser treure la brossa, o enterrar un mort.
Poc a poc es van salvant els esculls ... En aquest món tot té una solució, o altre...

Som tants que no hi cabem

Rafa González " Rafa 2" Francesc Ripoll
Albert Vernet Desirée Domingo"La Nyesi
La "Maria"
"
Joan C. Gòmez

Eva Llanguas

*******************