La K-mama estrena

La K-mama de Calafell, presenta:

Estrena mundial de l’obra de J. Mèlich

P I Q U I N G

Dirigida per Josep M. Papiol

Dies 29-30-31 de maig a un quart d’onze de la nit,al Teatre A. Municipal de Calafell

Una comèdia de temàtica actual.Som a l’era dels strickigns, els boolings, esls doobings, els toonings, etc...La K-mama proposa el Piquing, una teràpia original i molt efectiva contra les malalties psicològiques de moda: L’estrès, la depressió i tota mena de tabús i de complexes.Veniu a fer una sessió de piquing i tornareu a casa nous.

Ja falta poc

Un que treballa i dos que miren? Això ja sembla l'ajuntament. No anem bé.

Preparatius per l'escenografia del PIQUING.

Semblem els drapaires.

I aquí el prjecte de cartell

Aprofitem, encara que sigui amb un dia deretard per felicitar la Muntsa.

Muntsa molta sort!!

Un "bolo" més

Demà a Caldes.

Encara La dana de l'escorpí (Ja hem sobrepassat els 30 bolos!)

Sí, demà diumenge actuem a Caldes de Montbui. Però no us espanteu, no haurem de pujar aquelles maleïdes 50 escales dretes, d'accés a la sala. No, demà actuem a l'espai anomenat Stage, un local modern i de fàcil accès. Ens han comunicat que és a l'entrar a Caldes C/ Folch i Torres 52-54.

Sortida puntual del mercat a les 8 del matí. Es pot viatjar amb ressaca inclosa.

Les noves iaies de la K-mama

Nova trobada K-mamera

Una cargolada oferta per les àvies, Remei i Teresa, per celebrar l'arribada dels dos nets, El Pol i l'Otto

Aquí les teniu: L'àvia Remei i l'àvia Teresa, una mica peterrones. Encara esperen quedar viudes per poder-se casar.
Ens van oferir un arròs de conill i una gran cargolada a la llauna,

en el xalet dels Almirall, al priorat de Banyeres. Un lloc paradisíac.

Tothom hi va posar la seva "ciència" com no podia ser menys en la K-mama. El teatre és això, no? Els mags de l'arròs, el Pet Sans i la Teresa, amb la col.laboració especial de la Maria.

El concurs de cargolada Remei- Mèlich va acabar amb empat. El J. C. No es va perdre ni un detall. Ja ho té al bloc de receptes, el punyetero.

El Pol va ser el rei de la festa. No es va perdre cullerada.

Vam trobar a faltar l'Otto
Potser l'any que vé?

No em direu que no feia goix. Arroç de conill i pollatre. Vinga a escena...vull dir a taula!


Gran part dels membres de la K-mama ens hi vam llepar els dits.
Malgrat les absències, vam muntar una bona entaulada

I per a pair bé, no hi podia mancar la medicina tradicional : El gintoniquet


Grans i petits, tothom hi cap a la K-mama. El besavi Marcel.líi l'Antònia del Miravent, també besàvia.

Una jornada il.luminada per un sol generós amb bany inclòs. Qui és va sucar ?
Hi han pocs valents a la K-mama.

Molta merda a tothom !!

Èxit a Molins de Rei

Una més
Actuació a Molins de Rei.
Una tarda inoblidable. Després d'un seguit d'ensurts (DVD averiat, la tècnica de so que no va aparèixer, el Marc coix), la representació de La dansa de l'escorpí, va sortir rodona.

La llum del nostre Rafa. La Dolors en el muntatge

El teatre del Foment de Molins de Rei és un marc esplèdit. Tots els membres de l'organització gent simpàtica i acollidora. La part tècnica immillorable.

El Gerard al capdavant de l'equip. El Papis i el Ripoll s'ho miren.

Què més es pot demanar?
Com a director he de dir que els actors i la part tècnica van realitzar una de les millors actuacions que recordo.
També vull donar les gràcies al Lluís que ens va donar un bon cop de mà, substituïnt, en algunes escenes, al Marc, degut a la seva lessió de turmell.

I ara fins el dia 13 d'aquest mes que actuarem a Caldes de Montbui.

Pot ser que es tracti de la darrera representació de la Dansa de l'escorpí. Una de ls obres que ens ha donat més satisfaccions.

Un instant crucial del muntatge, el J. Carles aguanta a la Dessi ressacosa.

Moltes gràcies als organitzadors de Molins de Rei, per les seves atencions.
Aquí penjo una mostra del nostre treball en equip.

Molta merda a tothom!

Encara La dansa...

El proper diumenge dia 30 La K-mama actua a Molins de Rei.
representem de nou LA DANSA DE L'ESCORPÍ, i ja en van...

Taulell intern:
Si algú encara no ho sap, avui dijous fem una "italiana", al teatre auditori.

Desitjeu-nos molta merda!!

Dia Internacional del Teatre

Visca el Teatre!


Robert Lepage amb la nostra Núria Expert

Els trepitjaescenaris, conmemorem, cada any, el Dia Internacional del Teatre que es celebra el proper 27 de març.
Per aquest motiu, es llegeix, en tots els teatres i espais escènics del món, un manifest escrit per grans personalitats que tenen relació amb el teatre. Aquest any ho ha fet Robert Lepage del Quebec. Si feu clic damunt la foto, podreu saber qui és.

Hi ha diverses hipòte­sis sobre els orígens del teatre, però la que més em fa pensar té la forma de faula:
Una nit, en els temps immemorials, un grup d’homes s’havia ajuntat en un pedregar per a escal­far-se al voltant del foc i explicar-se històries. De cop, un d’ells va tenir la idea d’aixecar-se i d’utilitzar la seva ombra per iŀlustrar el que recitava. Ajudant-se de la llum de les flames, va fer aparèixer sobre les parets uns personatges més grans que els de la realitat. Els altres van reconèixer, un darrere l’altre, el fort i el feble, l’opressor i l’oprimit, el déu i el mortal.
Avui en dia, la llum dels projectors ha subs­tituït la foguera original i la maquinària de l’es­cena, les parets de la pedrera. I amb deferència cap a certs puristes, aquesta faula ens recorda que la tecnologia és a l’origen mateix del teatre i que no ha de ser percebuda com una amenaça, sinó com a un element d’unió.
La supervivència de l’art teatral depèn de la seva capacitat d’inventar-se de nou a si mateix integrant noves eines i nous llenguatges. Si no és així, com podria llavors el teatre continuar es­sent el testimoni dels grans esdeveniments de la seva època i promoure l’entesa entre els pobles sense tenir, ell mateix, un esperit d’obertura? Com podria el teatre sentir-se orgullós d’oferir solucions als problemes d’intolerància, d’exclu­sió i de racisme, si en la seva pròpia pràctica refusés tot mestissatge i tota integració?
Per representar el món amb tota la seva complexitat, l’artista ha de proposar noves formes i noves idees i confiar en la inteŀligència de l’espectador, que és capaç de distingir la silueta de la humanitat en aquest joc perpetu d’ombres i de llums.
És cert que jugant massa amb el foc, l’home té el risc de cremar-se, però al mateix temps, té la possibilitat de sorprendre i d’il·luminar.

Robert Lepage/Quebec, 17 de febrer de 2008
(Trad. Elsa Corominas, BCN)