divendres, de maig 30, 2008
Després de l'estrena
Ja està!
Ja hem estrenat. Nervis fora
La gent estava excitada quan s’anava a obrir el taló. Un bon exercici de concentració i el darrer crit:
Som la K-mama!!
Molta merda!
No seré jo qui jutgi l’èxit de la representació d’ahir. Ja hi haurà qui ens en farà la crítica.
Hi va haver entusiasme, molts aplaudiments i moltes mostres d’admiració
Gràcies a tothom. Calafell s’estima la K-MAMA. Ja formem part de la seva història (quasi 20 anys).
Tot van ser elogis i nosaltres més estarrufats que un paó reial.
Em quedo amb una frase que em va dir un company de teatre de l’Arboç (La nostra lleial “competència”)
“Se us nota que gaudiu dalt de l’escenari i quan això es nota el públic també gaudeix”
Els grecs en deien CATARSI
Ara ho anirem retocant, polint i millorant.
Moltes gràcies.
Qui vulgui repetir encara té avui i demà.
dilluns, de maig 19, 2008
La K-mama estrena


dilluns, d’abril 28, 2008
Ja falta poc
dissabte, d’abril 12, 2008
Un "bolo" més

Encara La dana de l'escorpí (Ja hem sobrepassat els 30 bolos!)
Sí, demà diumenge actuem a Caldes de Montbui. Però no us espanteu, no haurem de pujar aquelles maleïdes 50 escales dretes, d'accés a la sala. No, demà actuem a l'espai anomenat Stage, un local modern i de fàcil accès. Ens han comunicat que és a l'entrar a Caldes C/ Folch i Torres 52-54.
Sortida puntual del mercat a les 8 del matí. Es pot viatjar amb ressaca inclosa.
dimarts, d’abril 08, 2008
Les noves iaies de la K-mama
Nova trobada K-mamera
Una cargolada oferta per les àvies, Remei i Teresa, per celebrar l'arribada dels dos nets, El Pol i l'Otto

Aquí les teniu: L'àvia Remei i l'àvia Teresa, una mica peterrones. Encara esperen quedar viudes per poder-se casar.
Ens van oferir un arròs de conill i una gran cargolada a la llauna,
en el xalet dels Almirall, al priorat de Banyeres. Un lloc paradisíac.
Tothom hi va posar la seva "ciència" com no podia ser menys en la K-mama. El teatre és això, no?
Els mags de l'arròs, el Pet Sans i la Teresa, amb la col.laboració especial de la Maria.
El concurs de cargolada Remei- Mèlich va acabar amb empat.
El J. C. No es va perdre ni un detall. Ja ho té al bloc de receptes, el punyetero.
El Pol va ser el rei de la festa. No es va perdre cullerada.
Vam trobar a faltar l'Otto
Potser l'any que vé?
Gran part dels membres de la K-mama ens hi vam llepar els dits.Malgrat les absències, vam muntar una bona entaulada
I per a pair bé, no hi podia mancar la medicina tradicional : El gintoniquet
Grans i petits, tothom hi cap a la K-mama. El besavi Marcel.líi l'Antònia del Miravent, també besàvia.
Una jornada il.luminada per un sol generós amb bany inclòs. Qui és va sucar ?Hi han pocs valents a la K-mama.
Molta merda a tothom !!
dilluns, de març 31, 2008
Èxit a Molins de Rei
Actuació a Molins de Rei.
Una tarda inoblidable. Després d'un seguit d'ensurts (DVD averiat, la tècnica de so que no va aparèixer, el Marc coix), la representació de La dansa de l'escorpí, va sortir rodona.
La llum del nostre Rafa. La Dolors en el muntatge
El teatre del Foment de Molins de Rei és un marc esplèdit. Tots els membres de l'organització gent simpàtica i acollidora. La part tècnica immillorable.
El Gerard al capdavant de l'equip. El Papis i el Ripoll s'ho miren.
Què més es pot demanar?
Com a director he de dir que els actors i la part tècnica van realitzar una de les millors actuacions que recordo.
També vull donar les gràcies al Lluís que ens va donar un bon cop de mà, substituïnt, en algunes escenes, al Marc, degut a la seva lessió de turmell.
I ara fins el dia 13 d'aquest mes que actuarem a Caldes de Montbui.
Pot ser que es tracti de la darrera representació de la Dansa de l'escorpí. Una de ls obres que ens ha donat més satisfaccions.

Un instant crucial del muntatge, el J. Carles aguanta a la Dessi ressacosa.
Moltes gràcies als organitzadors de Molins de Rei, per les seves atencions.
Aquí penjo una mostra del nostre treball en equip.
Molta merda a tothom!
dimecres, de març 26, 2008
Encara La dansa...
representem de nou LA DANSA DE L'ESCORPÍ, i ja en van...
Taulell intern:
Si algú encara no ho sap, avui dijous fem una "italiana", al teatre auditori.
Desitjeu-nos molta merda!!
dimecres, de març 12, 2008
Dia Internacional del Teatre
Per aquest motiu, es llegeix, en tots els teatres i espais escènics del món, un manifest escrit per grans personalitats que tenen relació amb el teatre. Aquest any ho ha fet Robert Lepage del Quebec. Si feu clic damunt la foto, podreu saber qui és.
Hi ha diverses hipòtesis sobre els orígens del teatre, però la que més em fa pensar té la forma de faula:
Una nit, en els temps immemorials, un grup d’homes s’havia ajuntat en un pedregar per a escalfar-se al voltant del foc i explicar-se històries. De cop, un d’ells va tenir la idea d’aixecar-se i d’utilitzar la seva ombra per iŀlustrar el que recitava. Ajudant-se de la llum de les flames, va fer aparèixer sobre les parets uns personatges més grans que els de la realitat. Els altres van reconèixer, un darrere l’altre, el fort i el feble, l’opressor i l’oprimit, el déu i el mortal.
Avui en dia, la llum dels projectors ha substituït la foguera original i la maquinària de l’escena, les parets de la pedrera. I amb deferència cap a certs puristes, aquesta faula ens recorda que la tecnologia és a l’origen mateix del teatre i que no ha de ser percebuda com una amenaça, sinó com a un element d’unió.
La supervivència de l’art teatral depèn de la seva capacitat d’inventar-se de nou a si mateix integrant noves eines i nous llenguatges. Si no és així, com podria llavors el teatre continuar essent el testimoni dels grans esdeveniments de la seva època i promoure l’entesa entre els pobles sense tenir, ell mateix, un esperit d’obertura? Com podria el teatre sentir-se orgullós d’oferir solucions als problemes d’intolerància, d’exclusió i de racisme, si en la seva pròpia pràctica refusés tot mestissatge i tota integració?
Per representar el món amb tota la seva complexitat, l’artista ha de proposar noves formes i noves idees i confiar en la inteŀligència de l’espectador, que és capaç de distingir la silueta de la humanitat en aquest joc perpetu d’ombres i de llums.
És cert que jugant massa amb el foc, l’home té el risc de cremar-se, però al mateix temps, té la possibilitat de sorprendre i d’il·luminar.
Robert Lepage/Quebec, 17 de febrer de 2008
(Trad. Elsa Corominas, BCN)
dissabte, de març 01, 2008
Cap d'any K-mamero
dimarts, de febrer 19, 2008
L'Oscar ja és aquí
M'he pres la llibertat de copiar un fragment d'una pàgina del Yahho .és la que informa sobre els Oscar. Suposo que no m'ho tindran en compte perquè en sóc client.
La pàgina és aquesta:
http://espanol.entertainment.yahoo.com/promo/oscar2008/index.html
INICIO
NOTICIAS
FOTOS
GRUPO
Los favoritos
Las películas "No Country For Old Men" y "There Will Be Blood", dirigidas por los hermanos Coen y Paul Thomas Anderson, respectivamente, acaparan las candidaturas a los premios Oscar que se entregarán el próximo 24 de febrero en el Teatro Kodak en Los Angeles. Más >>
Principales nominados
MEJOR PELÍCULA
MEJOR DIRECTOR
MEJOR ACTOR PRINCIPAL
MEJOR ACTRIZ PRINCIPAL
MEJOR ACTOR DE REPARTO
MEJOR ACTRIZ DE REPARTO
MEJOR PELÍCULA
Atonement
Dirigida por:JOE WRIGHT
MEJOR PELÍCULA
Juno
Dirigida porJASON REITMAN
MEJOR PELÍCULA
Michael Clayton
Dirigida porTONY GILROY
MEJOR PELÍCULA
No Country For Old Men
Dirigida porJOEL COEN Y ETHAN COEN
MEJOR PELÍCULA
There Will Be Blood
Dirigida porPAUL THOMAS ANDERSON
PULSO HISPANO
Javier Bardem, un español que promete
El actor español Javier Bardem está de parabienes en su país y en Hollywood.
Días después de recibir el Globo de Oro de la Asociación de Prensa Extranjera, fue nominado al Oscar como Mejor Actor de Reparto por su rol de asesino psicópata en "No Country For Old Men", siendo su segunda nominación en la misma categoría. La primera fue en 2001 por su papel en "Before Night Falls", donde interpretó al poeta y novelista cubano Reinaldo Arenas. Nacido el 1 de marzo de 1969 en las Palmas de Gran Canaria, Bardem se crió en una familia de actores. Debutó a los 6 años de edad en la miniserie de TV "El Pícaro". Cuando era adolescente jugó en el equipo español de rugby, estudió pintura y recorrió el país con un grupo independiente de teatro.
Ganó popularidad -y el mote de símbolo sexual- con "Jamón, jamón"(1992), una comedia española con Penélope Cruz. Decidido a no dejarse encasillar con ese tipo de roles, Bardem perseveró en su carrera y ha cosechado varios galardones, entre ellos, cuatro premios Goya. En los últimos años, se destacó en Hollywood en filmes como "Collateral" y "Love in The Time of Cholera", y hasta llamó la atención de Woody Allen quien lo incluyó en su última película "Vicky Cristina Barcelona" -próxima a estrenarse- junto a Scarlett Johansson y Penélope Cruz. Con más de 40 películas y el reconocimiento de Hollywood, Bardem es el primer actor español nominado a un premio Oscar.
Futur immediat
divendres, de gener 18, 2008
La K-mama no para
Ja és hora d'actualitzar aquest blog. Ho teniem tot molt endarrerit.
després de la Marató de TV3, sembla que ens haguem adormit però no és pas així.
La K-mama segueix.
Ara estem tots i totes abocats preparant l'estrena del nostre proper muntatge, Piquing, que he escrit un servidor i que dirigeix el Josep M. Papiol.
Ahir vam estar patejant tota Barcelona cercant materials de vestuari i d'escenografia. Erem la Teresa (la Nena) el Pep Sans, el Papis i jo.
Ja podeu suposar que el muntatge d'una obra, per sezilla que sigui, porta molta feina.
I ara, la resposta del milió: L'estrena encara no està fixada però calculem que serà als voltants del mes d'abril, després de la Setmana Santa. Aquest any les festes venen molt juntes, Reis, Carnaval, Pàsqua...A veure si aviat us podem donar dates concretes.
El que sí us podem dir que l'obra és molt original i podria ser que us agradés.
De moment, anem "picant" i ja us posarem al corrent ben aviat.
Molta merda!!

dimecres, de novembre 28, 2007
Marató de TV3
Fila 0 de la representació de la K-MAMA
Al compte de La Caixa
Poseu la paraula Marató
http://www.tv3.cat/marato/
El nostre grup de teatre vol ser solidari amb la Marató de TV3 del proper dia 16 de desembre.Per tant, us comuniquem que per la vigilia, o sigui :
Dissabte dia15de desembre, representarem l'obra de J. Mèlich, La dansa de l'escorpí,
a les 22 h. al teatre Auditori Municipal de Calafell.
La recaptació de les entrades anirà destinada, íntegra, a la Marató de TV3.Esperem l col.laboració demtothom!!
dilluns, de novembre 26, 2007
Adéu Mercè de tots
Mor als 86 anys l'actriu Mercè Bruquetas

Aquí la podeu veure, somrient, tota humanitat , amb les seves companyes. Amb la Cunillé hi va interpretar "Revisió anual" una de les seves últimes interpretacions teatrals.D'esquerra a dreta, les actrius Teresa Cunillé, Imma Colomer i Mercè Bruquetas. Al centre, Montserrat Cornet.
El món del teatre i la literatura, porta una mala requesta aquests últims dies.
L'escena catalana ha perdut una de les seves actrius més veteranes. Es tracta de Mercè Bruquetas, que ha mort a Barcelona als 86 anys. Nascuda a Vilassar de Dalt, Bruquetas va començar la seva carrera professional als anys 50 al Teatre Romea de Barcelona. Un dels premis més importants de la seva trajectòria va ser el Margarida Xirgu, que va rebre el 1977 per l'obra "Mercè dels uns, Mercè dels altres", de Carles Valls, el seu gran èxit. Altres obres a destacar són "Allò que tal vegada s'esdevingué", de Joan Oliver, i "Dolça de les Tàpies", de Carles Valls. Mercè Bruquetas també va participar en sèries de televisió com ara "Jet Lag" o "Nissaga de poder". El 1999, l'actriu va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi.
De moment us passo una crònica d'agència. Més endavant ja ho ampliaré.
Descansi en pau la Mercè "dels uns i dels altres"
dijous, de novembre 15, 2007
La K-mama per la marató de TV3
Últimes notícies
El nostre grup de teatre vol ser solidari amb la Marató de TV3 del proper dia 16 de desembre. Per tant, us comuniquem que per la vigilia, o sigui :
Dissabte dia 15 de desembre, representarem l'obra de J. Mèlich, La dansa de l'escorpí, al teatre Auditori Municipal de Calafell.
La recaptació de les entrades anirà destinada, íntegra, a la Marató de TV3.
Més endevant anirem informant de més detalls
Esperem l col.laboració demtothom!!
diumenge, de setembre 30, 2007
dimarts, de juliol 31, 2007
Piquing, el nostre muntatge nou
divendres, de juliol 20, 2007
Un monòleg
Us proposo una lectura d'estiu.
Avui us vull presentar un monòleg per entregues. És un exercici que vaig fer en el curs d'escriptura dramàtica dedicada al Monòleg , de la Sla Beckett de Barcelona.
sota la direcció de l'escriptor Enric Nolla. Haviem d'escriure un monòleg que complí les següents
Condicions: Un tren. Fa tres parades. Tres personatges. Només parla un... ambient de por.
La motxilla (I i II)
(Original de Josep Mèlich)
(És de nit. Se sent el so de la parada d’un tren (Portes hidràuliques, frens...)...Uns instants de pausa i seguidament la sortida. Entra a escena una dona d’uns 35 a 40 anys, amb diverses bosses. Hi ha quatre seients de vagó de tren de rodalies, dos de cara al públic i a l’altre costat del passadís, més allunyats, hi ha dos seients buits, també de cara al públic i dos mirant al fons, on hi seu un home del que només es veu el clatell.La dona té bon aspecte, va ben vestida i se li nota un caràcter nerviós.Col·loca els paquets al seu costat, en primer terme de cara al públict. Mira aquí i allà, inspeccionant tot el vagó. Finalment seu, remena en una bossa i treu una revista de les “del cor”. Intenta llegir, fulleja, es gira i contempla el clatell de l’únic viatger. Escura la gorja, tossint artificialment...l’home no es gira.Fa un gest com de resignació i torna a la revista...Sona el mòbil (Carmen de Bisset). Furga una bona estona en el bolsso...mira avergonyida cap al viatger que no es gira. Finalment treu el tf. i respon:)
- Sí, sí...ei!! Sí, ja sóc al tren...On t’has posat? T’he trucat tres vegades i sempre la veueta de la meuca “ o desconectado o fuera de cobertura” . .. No sé perquè en teniu de mòbil... Al Fòrum? I que cony hi feies al fòrum?...Sí, sí clar ja ho sé, no em facis tant tonta...Però si tu eres de les que no en volies ni sentir parlar...Bé, bé ...només m’hauria agradat trobar-nos , fer un cafetó i que m’haguessis pegat una mirada als anàlisis, abans d’entrar a la consulta...Ja ho sé que no és res...però...Sí el metge m’ho ha confirmat... Ja estic tranquil·la...No les tenia totes no et creguis. Diu que m’ho vol treure la setmana que ve...sí amb làser... A la nit podré tornar a casa...Val, ja en parlarem. Com? ...el papa?, que no el coneixes al teu pare?...A més, per mi millor que no hagi vingut, hauria volgut acompanyar-me amb el cotxe i ja saps que em fot histèrica per Barcelona...sempre acabem a les més altes...Clar que és llàstima, m’hauria agradat xerrar una estona...Tu també em podries haver trucat...Sí, sempre tens una excusa o altra...Que pujareu aquest cap de setmana? Ah...tu sola? i el Xavi...ja, ja...
(Se sent per megafonia una veu, comú en tots els trens de rodalies, que anuncia les parades de tren. No s’ha d’entendre el nom de l’estació.El tren para i se senten de nou tots els sons de la maniobra. La dona mira cap al passatger que no es mou. Entra un home, alt, d’uns 35 anys, de bon aspecte, amb caçadora de cuir negra, i texans. Té la pell fosca i el cabell molt curt i porta una motxilla.Ella se’l mira, segueix parlant pel mòbil. Ell somriu, mira aquí i allà i decideix deixar la motxilla damunt el seient de l’altre costat del passadís, a l’esquena del primer viatger. Mira a la dona, com volent-li dir “ja torno”. Ella li somriu...l’home se’n va cap al fons i desapareix).
- La joventut d’avui feu una mena de festeigs que no els entenc... El teu pare i jo des que ens vam conèixer només ens hem separat quan va fer la mili...Perquè no has anat amb el Xavi?...bé, vosaltres sabreu el que feu...Eh? no, no, encara sóc aquí és que el tren ha parat i m’he distret...No, no, vaig pràcticament sola...un que ja era al vagó i un que acaba de pujar...Nena què dius? Por?...de què he de tenir por?...No, no, ja estic bé aquí, no m’agraden gaire els vagons plens...A la propera parada ja sóc a casa...tranquil·la, noméssón uns minuts...Sí dos homes...No diguis bestieses, què m’ha de passar?...Què?...sí...ara t’he perdut...Sí deu ser el túnel... Ah ja, sempre igual quan no és la bateria és el saldo...vols que et truqui jo? Nena! Nena!!...
(Mira cap el clatell del viatger, que no es gira. Mira el mòbil i fa un gest de ràbia. Es queda quieta, rumia uns instants, torna a mirar el clatell del passatger, mira el mòbil. Furga en el bolsso i treu un paquet de tabac. Llegeix el cartell macabre del paquet. Torna a furgar i treu un altre paquet buit que porta una funda de coloraines. Canvia la funda de paquet. Treu una cigarreta. Amb la cigarreta a la mà observa la motxilla...Rumia. Mira al fons com volent comprovar si l’amo de la bossa torna. No ve ningú. Treu l’encenedor i es disposa a encendre’l. Però no ho fa. Mira de nou el clatell del veí i desa l’encenedor. Se li il·lumina el rostre amb un somriure, d’idea lluminosa. Dubta uns instants i finalment s’incorpora i es dirigeix al passatger).
- Perdó...que em donaria foc?... (No obté resposta. Allarga la mà mostrant la cigarreta).
- Si us plau...té foc? (El viatger treu un encenedor i li dona foc)
- Gràcies...se m’ha acabat el gas. (No obté resposta i torna cap al seient)
-Coi quin tio... ni s’ha immutat...
(Agafa la revista i torna a fullejar-la. Es gira cap a l’home del clatell i fa anar el cap. Fulleja , sense parar atenció...es mira el rellotge. De sobte, observa la motxilla que ha deixat el darrer viatger que ha desaparegut. Mira enlaire, rumia, s’inquieta una mica, torna a fitar la motxilla...fa un gest negatiu amb el cap, com volent dir no, no, no és això...mira la revista i va fumant. No pot evitar que la mirada se li escapi de nou cap a la motxilla...De sobte, hi ha una pàgina de la revista que li crida l’atenció...Canvia de cara . Les fotos que veu a la revista la fan esgarrifar...mira de nou la motxilla...Es posa nerviosa...Mira enrera, cap al fons... S’incorpora i va lentament cap al banc de la motxilla...mira al viatger que està d’esquena, immutable. S’acosta a una distància prudencial del seient de la motxilla i observa, estirant el coll...Se sent la botzina del tren...s’espanta. Soroll de túnel...S’asseu de nou.Ara ja està molt inquieta...agafa el mòbil i marca un número.
(
La motxilla (II)
(No li responen...Torna a marcar, molt neguitosa. Quan li responen parla fluix, com si es trobés en perill...)
-Robert...Robert...Sí ja sóc aquí... escolta...no ho sé (Mira el rellotge), uns deu minuts...On ets tu?...ah, val no et moguis eh? Bé, vull dir que m’esperis...si clar, clar...perdona’m és que estic nerviosa...No ho sé...potser si t’ho dic et fotràs a riure...però és que...No, no em passa res, estic bé...fa una estona he parlat amb la nena...no em passa res, tranquil...però...escolta...Hi ha una cosa que em crida l’atenció...Vaig en un vagó sola...bé sola, hi ha un home en un seient més enrera, (mira cap al misteriós viatger)...i un altre que ha pujat més tard... però que ha desaparegut...sí, sí...espera que t’ho explico, m’he posat una mica nerviosa, potser sense motiu...però...No, que no, que no passa res...Ja, ja m’ho ha dit la nena però ara pel que falta, no cal canviar de vagó...Escolta, ha pujat un tio al tren i portava una motxilla... l’ha deixat damunt d’un seient i ha desaparegut... ja fa estona... sí ha pujat fa dues parades, jo pensava que anava als serveis, però no ha tornat encara...no te’n fotis si et plau...sí, molt graciós...Sí, una motxilla...i res més...És que estava mirant la revista i m’ha recordat això de l’atemptat, ja saps ...si ho van fer amb motxilles...No ho sé, però de sobte m’he posat a rumiar i ara estic nerviosa...ja, ja en tinc de calma, no he fet res, no he cridat, ni m’he mogut...l’altre passatger no fot cas de res...ni s’ha bellugat en tot el viatge, em sembla que és moro... Sí el vagó està buit i què? Robert, mira si te n’has d’enfotre penjo eh? Mira, t’he trucat només per parlar amb tu així em tranquil·litzo...Robert no tallis eh?...Que sí que estic millor...però penso que quan arribem aquí a casa , ja saps que hi pugen tot el jovent de l’Escola Industrial...i no vull pensar...No sé, però estic neguitosa...No, no és una motxilla gaire gran, és de pell, vella. ..Robert, carinyo, no vull ni pensar què passaria si quan pugés tot aquell jovent...No, ja ho sé...què vols que hi faci...Tinc ganes d’arribar Robert, estic molt nerviosa...(Mira al fons) I aquest fill de puta que no ve...potser s’haurà mort al lavabo...Què faig Robert?...Miro la motxilla?.. i si...no, no, això no, si arriba l’amo... vull dir... i em pesca?...Espera no et moguis...no et moguis eh?...Hòstia perquè m’han de passar sempre aquestes coses a mi?...espera...(Se sent per megafonia la veu que anuncia la propera parada.S’acosta amb molta precaució cap a la motxilla, molt esglaiada, mira al passatger que està d’esquena, que no s’immuta...allarga la mà tremolosa, desfà una sivella...El tren fa sonar el claxon de nou un toc ronc i sec...ella s’esglaia...Soroll de túnel. Respira a fons, obra la motxilla....)
- Robert, hosti quin ensurt!!...no, no passa res...ja l’he obert...hi ha un paquet fet de papers de diari...el trec? ...què dius?...No...va que es presentarà el tio i jo em moro...Sí ja han avisat que arribem ...què faig?...Robert la tiro per la finestra...sí, sí la tiro per la finestra...Què?...Robert!!
(S’ha tallat la comunicació. Ella intenta recuperar-la, no pot, es posa molt nerviosa, mira aquí i allà ; agafa la motxilla, s’ho rumia, la deix de nou...l’agafa i finalment, la tira per la finestra... El tren es para, fosc...Escena d’efectes com al principi, portes, frens, etc...el tren es posa en marxa...S’il·lumina l’escena. La dona ja no hi és.Entra, pel fons, l’amo de la motxilla...mira al seient i veu amb sorpresa que no hi és...Mira cap al viatger misteriós...es grata el cap...mira cap el seient de la dona que ha desaparegut...)
Fosc i fí
dissabte, de juliol 14, 2007
El gran Christian

El director donant les darreres indicacions.
El nostre Christian entra a l'Institut del Teatre.
Premi a la constància.
Christian Strijbos, director de la nostra darrera obra Les Presidentes, aquest curs que ve, ingressa a l'Institut del Teatre per a seguir els estudis de Dramatúrgia i Direcció.
Felicitem-lo va:
Enhorabona Christanú!!

Amb el Perla (Papis) i el Rafa, el dia de l'estrena de Les Presidentes.
****
dijous, de juliol 05, 2007
La K-mama a Olesa de Montserrat
de Werner Schwap
Una gran producció de La K-mama, dirigida per Christian Strijbos
Francesc Ripoll, Teresa Bolet , Dolors Mercader, Desirée Domingo, Josep Sans, Rafa González i J. Carles GómezRectifiquem:
La representació de LES PRESIDENTES a Olesa de Montserrat,







